Palau de la Música Catalana

 El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més maques de Barcelona.

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més s'ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història.

L'edifici modernista s'articula al voltant d'una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que, en rebre la llum natural, converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.

Biblioteca Pública Arús

La Biblioteca Pública Arús va ser fundada per Rossend Arús i Arderiu com a biblioteca general l’any 1895, amb la voluntat d’instruir el poble de Barcelona. Actualment, s’ha convertit en una biblioteca de recerca especialitzada en maçoneria, moviment obrer, anarquisme i l’univers de Sherlock Holmes. Així mateix, conserva un fons patrimonial molt important format per documents relatius a tot el coneixement humà, amb un predomini d’obres publicades al segle XIX i primer terç del XX.

Rossend Arús i Arderiu va néixer a Barcelona el 1844, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant adroguer d’ultramarins i colonials, i en especial de colorants per a la indústria del tèxtil, provinent d’una família benestant de l’Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya). La bonhomia jove i festiva i el seu esperit satíric i crític l’acompanyaren tota la vida, però no n’impediren, sinó tot el contrari, un continuat compromís amb la defensa de la democràcia, la ideologia republicana federal, el catalanisme d’esquerres, el lliure pensament i la francmaçoneria. Fou, alhora, un filantrop sincer preocupat profundament pel progrés de la gent que l’envoltava.