Districte 22@

 El Districte 22@, conegut com a 22@ o el Districte de la innovació, és una àrea de Barcelona de prop de 200 hectàrees amb l'objectiu de transformar l'antic sòl industrial del Poblenou (districte de Sant Martí) per convertir-lo en una àrea de concentració estratègica d'activitats intensives en coneixement. A la vegada a 22@Barcelona s'està creant un nou model de ciutat compacta on les empreses, universitats, centres d'investigació, de formació i de transferència tecnològica conviuen amb habitatges, equipaments i zones verdes.

Per tal d'aconseguir aquests objectius es posa l'accent en la creació de nombrosos projectes destinats a promoure la competitivitat i la projecció internacional del conjunt d'empreses i institucions presents al territori que tenen la vocació d'esdevenir els motors del desenvolupament econòmic del nou centre productiu de Barcelona. Aquestes iniciatives permeten crear clústers en diversos àmbits de coneixement en què Barcelona pot assolir un lideratge internacional, a través de la concentració en el territori d'empreses, organismes públics i centres científics i tecnològics de referència en els sectors considerats estratègics: Mèdia, Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), Tecnologies Mèdiques (TecMed), Energia i Disseny. (Viquipèdia)

Línia 10 Nord - Barri del Raval

Després de més d'un any de no haver pogut trobar-nos, avui reiniciem una nova etapa endinsant-nos a les entranyes de Barcelona fent una visita a les estacions de metro Llefià i La Salut de la Línia 10 Nord. 

Continuarem fent un tomb pel barri del Raval, finalitzant al Forn Mistral del carrer Torres i Amat endolcint-nos una mica la vida, que falta ens fa, amb la millor coca de forner del món mundial.

Palau Güell

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1886 i 1890. El palau està situat al carrer Nou de la Rambla núm. 3-5 de Barcelona, al barri del Raval. L'empresari i mecenes barceloni Eusebi Güell va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar, que havia de ser també un punt de trobada de la burgesia d'aquell moment. És la primera obra de gran envergadura que Eusebi Güell va confiar a Gaudí i destaca per com l'arquitecte va concebre l'espai i la llum.
Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment l' art mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs parabòlics, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.
L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d'arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, l'eix principal i vertebrador de l'edifici.
Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simple xemeneies Gaudí les va concebre com a escultures. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins a arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.
Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de l'arquitecte del seu taller Francesc Berenguer, el mestre forjador Joan Oñós, l'ebenisteria d'Antoni Oliva i Eudald Puntí, la decoració, vitralls i mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí i la pintura d'Aleix Clapés i Puig.
El Palau va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional el 1984.
Font: Viquipèdia