Fundació Joan Miró

 

Un matí pel Call de Barcelona

El barri Jueu de Barcelona, o barri del Call de Barcelona, es trobava dins del barri Gòtic i ocupava pràcticament tot el quadrant nord-est de l'antiga ciutat romana de Bàrcino. Cal destacar que la comunitat jueva de Barcelona, en aquells dies, va ser sens dubte la comunitat més important i nombrosa que fins a aquell moment havia trepitjat Barcelona, Catalunya, la Corona d'Aragó, i una de les més importants en l’àmbit europeu. L'any 1079 la població jueva solament era d'unes setanta famílies, mentre que en el segle XIV aquesta població rondava les 4000 persones.

La seva densitat de població era la més alta de Barcelona; i els seus edificis, els més alts de Barcelona. Tenia dues portes: una, a l'arc del Gall (ara de Sant Ramon); i una altra, a la plaça major. Disposava de diverses sinagogues, un magatzem de gra i una carnisseria. S'han documentat oficis com el de coraller, sastre i seder.

Al segle xiii Jaume el Conqueridor va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat, i en 1257 i a causa del nombre de famílies i de l‘arribada dels jueus expulsats de França, es crea fora les muralles, al peu del Castell Nou, el Call Menor o Call de N'Àngela o call d'En Sanahuja entre els actuals carrers de la Boqueria, d'en Rauric, de la Lleona i d'Avinyó. amb dos portals, un sota el Castell Nou i l'altre a Raurich.

La comunitat jueva va residir al call fins al 1391, quan fou assaltat amb el resultat de tres-cents morts. Els habitants que es van refugiar al Castell Nou van ser obligats a convertir-se a la religió catòlica, dispersats o morts. El cementiri de Montjuic de la comunitat jueva medieval de Barcelona, documentat com a mínim des del segle IX fins al segle XIV, fou abandonat el 1391. (Tret de Viquipèdia)