dimecres, 29 de gener de 2020

Palau Güell

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1886 i 1890. El palau està situat al carrer Nou de la Rambla núm. 3-5 de Barcelona, al barri del Raval. L'empresari i mecenes barceloni Eusebi Güell va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar, que havia de ser també un punt de trobada de la burgesia d'aquell moment. És la primera obra de gran envergadura que Eusebi Güell va confiar a Gaudí i destaca per com l'arquitecte va concebre l'espai i la llum.
Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment l' art mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs parabòlics, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.
L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d'arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, l'eix principal i vertebrador de l'edifici.
Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simple xemeneies Gaudí les va concebre com a escultures. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins a arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.
Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de l'arquitecte del seu taller Francesc Berenguer, el mestre forjador Joan Oñós, l'ebenisteria d'Antoni Oliva i Eudald Puntí, la decoració, vitralls i mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí i la pintura d'Aleix Clapés i Puig.
El Palau va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional el 1984.
Font: Viquipèdia

















































dimecres, 15 de gener de 2020

Un tomb pel barri del Raval de Barcelona


Façana Palau Güell - Treballs de forja







Antic Hospital de la Santa Creu
Si hi ha un edifici digne de ser considerat l'esplendor del gòtic civil català, aquest és l'antic hospital de la Santa Creu. El conjunt va ser iniciat el 1401, amb l'objectiu d'aglutinar els sis hospitals de Barcelona. Un segle més tard, les obres de remodelació li van donar l'aspecte que encara conserva. Avui, tot entrant a la Biblioteca de Catalunya, allotjada a la planta superior de les tres naus que estructuren l'edifici, descobrirem un espai diàfan i sense columnes: eren les sales d'hospitalització. Cobertes amb alts sostres de fusta a doble vessant, es diferencien de les de la primera planta, on ara es troben dues biblioteques públiques. Aquí, la volta de creueria gòtica marca l'esquema de les naus, destinades en el seu temps a l'administració, cuina i bugaderia. El conjunt arquitectònic el tanquen la casa de la Convalescència, seu de l'Institut d'Estudis Catalans; la Reial Acadèmia de Medicina, de gran bellesa; i l'antiga Capella del recinte hospitalari, avui centre d'exposicions.
El 1929 es va produir el trasllat del centre al nou complex modernista de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'antic hospital, que havia quedat obsolet, va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional. Font:Visit Barcelona.










Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres. Font: Viquipèdia







Casa de Convalescència - Institut d'Estudis Catalans
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. S'ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d'actuació és totes les terres de parla catalana. Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional. Està inscrit al Registre d'Acadèmies del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, constituït com una Corporació de dret públic amb base privada sense cap dependència orgànica de l'Administració.
Entre els seus projectes històrics més rellevants, cal destacar l'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça per a la recuperació dels tresors romànics dels Pirineus, avui conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya i la creació de les normes ortogràfiques del català, impulsades per Pompeu Fabra. També hi destaquen la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, del Servei Cartogràfic i de la Biblioteca de Catalunya.
Durant la dictadura franquista, l'IEC va continuar actuant en la clandestinitat, fins que el 1976 fou reconegut de nou com a corporació acadèmica. Font: Viquipèdia











Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està situada en el recinte urbà que comprèn els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu, juntament amb la Casa de la Convalescencia i l'edifici de l'antic Col·legi de Cirurgia. Durant més de cinc-cents anys, aquest complex va ser el centre del passat sanitari de Barcelona.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona és un dels elements més curiosos i destecats que es troben dins la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, coneguda també per les sevas sigles, RAMC.
L’edifici que alberga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i on es troba l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona del segle XVIII forma part del complex de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que va estar operatiu durant 6 segles, des de l’any 1401 fins al 1929.