El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més maques de Barcelona.
El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), que constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més s'ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història.
L'edifici modernista s'articula al voltant d'una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que, en rebre la llum natural, converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.
