dimecres, 11 de gener del 2017

Un tomb per Sant Joan Despí

La seva història es remunta a l'era romana en que rebia el nom de Vicomiciano, posteriorment va tenir diversos noms destacant Sant Joan del Llobregat i Sant Joan Despí. Durant la guerra civil passa a ser Pi del Llobregat i el 1939 després de la normalització linguïstica Sant Joan Despí. L'Escut de la ciutat és l'atribut a Sant Joan Baptista patró de la ciutat. La vida es desenvolupa en els voltants de la capella de Sant Joan (any 1002) que va ser construïda molt a prop d'un gran pi, la qual és el senyal descriptiu de l'escut, construint-ne al voltant masies dedicadas a l'agricultura i ramaderia.

A Sant Joan Despí hi trobem un dels llegats més importants de l’arquitectura de Josep Maria Jujol i Gibert. Se’l pot considerar “artista total” perquè fou capaç de dominar l’arquitectura imposant un nou estil aplicant-lo en les tècniques que dominava com trencadís, esgrafiat, escultura, pintura... Les seves formes suggereixen el seu ric món interior. L’itinerari Jujol és una proposta per conèixer el sentit religiós de les seves peces, l’art del reciclatge, el gust pel color, la volatilitat dels ferros, les arts aplicades... En definitiva, la imaginació desbordant d’aquest arquitecte. El treball arquitectònic de Jujol es caracteritza per la simplicitat dels seus mitjans, contrastats amb la seva originalitat. La qualitat de les seves obres esdevé fora de tot convencionalisme. Els seu art neix de la natura, no se’l pot definir com a modernista ni com a expressionista.
La construcció d’una torre d’estiueig just al costat de l’estació del tren és l'inici de la relació amb la ciutat de Sant Joan Despí. A partir de la construcció de la Torre de la Creu, va tenir molt bona relació amb el municipi, i en va esdevenir els darrers 20 anys de la seva vida l'arquitecte municipal. A través de l’experimentació en l’arquitectura rural, podem veure les obres més suggerents de l’arquitecte: Torre de la Creu, Can Negre, i la casa Serra i Xaus entre moltes d’altres.

Avui farem un recorregut pels edificis mes emblemàtics de Sant Joan Despí, els modernistes, els menys modernistes, els degradats i els que ja no s'aguanten drets. Si em voleu acompanyar...



Torre de la Creu o Torre dels Ous (1913)
La Torre de la Creu, coneguda també com Torre dels Ous, Torre Parellada, i originalment anomenada Torre Gibert, és un edifici d'estil modernista. Es va projectar com a casa d'estiueig per encàrrec de la seva tia Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. L'encàrrec deixava llibertat a l'arquitecte llevat que havien de ser dues cases parelles per als seus fills Joan i Lluís. L'edifici està format a base de la intersecció de cinc cilindres de diferents diàmetres i altures, dividits per un eix que separa els dos habitatges que es van instal·lar originalment. En aquest conjunt els dos cilindres més petits es van usar per a les escales amb forma d'hèlix. Mentre que el cos constructiu és d'una geometria molt clara (gairebé simètrica) la teulada és d'un disseny molt expressiu. Destaquen les emblemàtiques cúpules i xemeneies, que originalment tenien vidres incrustats que brillaven amb el sol i semblaven ous de Pasqua, per això es diu popularment la Torre dels Ous. Una creu de ferro forjat corona el punt més alt de l'edifici i li dóna el nom de Torre de la Creu. El contrast entre les dues parts de la construcció s'accentua pel color blanc de l'edifici, adornat només amb alguns pocs elements blaus (com les sanefes de l'entrada i dues cintes que segueixen tota la façana a l'alçada del primer pis) i els mosaics policroms de la teulada que al·ludeixen a formes del món animal o floral.












Vil-la Elena (Casas Auriga)
Aquestes dues cases d'estiueig projectades per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, són dos bons exemples d'aquest tipus d'edifici a inicis del segle XX.
Les dues cases estan construïdes en estil Modernista català l'any 1910. Això s'evidencia en en la seva estructura i en els acabats ceràmics, trencadís i altres elements decoratius. També el maó vist és un element usat especialment sobre de les obertures. A la planta baixa, el recobriment extern dels murs de base es realitza en pedra petita de riu amb sanefes de ceràmica acolorida. En la Vila Elena un original frontó amb merlets irregulars proporciona un aspecte peculiar i molt original a l'angle de la façana. Les cases són de propietat privada.






Casa Gamisans (1923)
Típica casa modernista sobre la qual no hi ha documentació, excepte pel que fa a l'any de construcció. S'atribueix a Jujol a causa del seu estil que es pretén proper al d'aquest arquitecte. A la façana lateral, molt característica, trobem esgrafiats d'una gran bellesa amb dibuixos de garlandes vegetals d'una color groguenc que no contrasta excessivament amb el color de la façana. La coronació és ondulada seguint una de les característiques dels edificis modernistes.





Can Negre (1915-1930)
Josep Maria Jujol, normalment conegut per haver col•laborat en les obres més emblemàtiques d'Antoni Gaudí, va establir el seu “laboratori arquitectònic de proves” al municipi de Sant Joan Despí. A través d'aquesta experimentació en l'arquitectura rural del poble, podem veure les obres més suggerents de l'arquitecte. Can Negre tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. Construeix una gran façana decorada amb una carrossa a la part central i esgrafiats, creant una lloança a la Verge Maria. Les seves formes ondulades, els símbols religiosos i els colors llampants suggereixen el ric món interior de l'arquitecte. A l’interior hi destaquen l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.























Cal Manyà (1889-1966)
Porta del taller del manyà Josep Oliver, el qual va treballar amb Jujol. Podem veure la influència que exercia Jujol als artesans amb els quals treballava. La decoració està composta per un paó reial i una serp que serveix d’agafador a la porta.




Torre Serra Xaus (1921)
Aquesta obra la podríem definir com l’edifici de formes més modernes dins de l’obra de Jujol a Sant Joan Despí. Les línies rectes són les que imperen en els espais de l’edifici. La decoració està basada en esgrafiats blaus i vermells, així com amb parelles d’ànecs a les parts superiors de les finestres.



Torre Jujol (1932)
Durant els anys de relació de l’arquitecte amb el poble, Jujol acabà construint-se una casa pròpia per tal de passar estades i controlar les obres engegades a la població. La casa està composta per dos habitatges amb planta amb forma de lletra “L”, i decorada amb esgrafiats ondulats del color predilecte de Jujol, el blauet. La inscripció sobre la porta “Déu hi sia” ens parla d’una personalitat marcada pel sentit religiós.





Casa Rovira (1926)
Jujol va crear una façana dedicada a Sant Antoni abat, on podem trobar esgrafiats dedicats al camp i a la fruita. Les principals característiques de l’edifici són la datació (anno domini 1926) i la signatura de Jujol acompanyada per l’anagrama ARQ, referint-se a arquitecte.






Ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge (s.XIII)
Edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmátic. Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s'hi aturaven per demanar a la Mare de Déu un bon viatge. Malmesa per les guerres i successives inundacions. Com que s'ha anat aixecant el nivell del vial s'ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s'han hagut d'instal·lar uns esglaons a fi d'accedir-hi sense dificultat. Segons documentació de l'arxiu diocesà, en aquesta capella s'hi venerava la Mare de Déu des del 1262. A l'època medieval hi havia dues hostatgeries just al davant que donaven allotjament als pelegrins que passaven i paraven per a demanar un bon viatge.




Església de Sant Joan Baptista (1943)
La primera església de Sant Joan Baptista està datada l'any 1002 i es trobava a Sant Joan Despí en el mateix lloc que l'actual. Les vicissituds històriques naturals i socials per les quals ha passat, són la causa de les diverses reconstruccions que ha sofert al llarg dels segles. L'última, després de la guerra civil espanyola i durant la qual va ser destruïda per un incendi. L'església actual va ser projectada i construïda per l'arquitecte Josep Maria Ayxelà sota la direcció artística de Josep Maria Jujol. A més, aquest últim va ser autor directe d'alguns dels elements decoratius, com dos púlpits i un altar. Dins dels petits elements decoratius realitzats per Jujol per a aquesta església hi podem trobar exemples d’inscripcions, com són les frases bíbliques dels púlpits, vitralls amb representacions eucarístiques, un sagrari amb rerefons franciscà, entre altres exemples de pintura i escultura amb ferro.






Can Po Cardona
Masia del segle XVIII d'estil barroc català que a mitjans del segle XIX va ser adquirida per Josep Cardona (el nom de Po deriva de l'apel.latiu familiar Josepò). El 1928 es transforma en casa residencial i es reforma segons projecte de l'arquitecte Juli M. Fossas (1868-1945), reformant la façana amb la incorporació dels esgrafiats que representan les quatre estacions de l'any i els bustos d'Àngel Guimerà, Mossèn Cinto Verdaguer i Francesc Cambó.






Cal Maset
Antigament Cal Vallhonrat o Cal Quico. Notable exemple de casa pairal, la qual ha mantingut l'estructura d'origen gòtic. Es creu que es una de les mes antigues, probablement del segle XVI. El masover va ser Francesc Calvet i Guasch fill de Cal Tomaset (de qui el topònim del Maset). Actualment està totalment reformada i pertany a un esportista d'elit.




Can Pau Torrents (s.XVII)
També anomenada Cal Baró de la Bleda. Antiga propietat de la Família Salvador, tot una nissaga de il-lustres botànics de la seva època, on s'ubicava el jardí botànic, creat per Jaume Salvador i Pedrol el 1723. Fou designat Jardí Botànic de la Real Corte. A finals del segle XIX es adquirit per la família Maluquer i a principis del segle XX la venan als seus masovers, els Torrens, que al 1972 la van convertir en restaurant.




Cal Rei
Construïda a cavall dels segles XVI i XVII, antigament coneguda com Can Tomaset, ja que hi residia el canonge Tomàs Escalé a mitjans del segle XIX. L'origen de Cal Rei prové d'un dels seus habitants, que se s'assemblava a un monarca.




Cal Pau Ventura o Cal Camprubí (1752)



Cal Tous
Masia del segle XVI, dedicada al conreu dels arbres fruiters i agrícola.En l'actualitat hi viuen i la regenten la família Olive, els masovers.






Cal Felip
Edifici de planta rectangular format per diferents cossos cúbics que li donen aspecte de baluard, i rematat per merlets. Incorpora una torre d'origen medieval declarada bé cultural d'interès nacional. Malgrat la manca de notícies històriques documentals de la torre hi ha dues notícies que s'hi podrien referir. En un document d'una donació de terres de l'any 1134 s'esmenta una torre com a delimitació d'un terreny; es pensa que podria ser aquesta, ja que a Sant Joan Despí no s'ha conservat cap altra torre. L'altra notícia de 1439 fa referència a una venda d'una peça de terra amb una torre fortalesa situada a la parròquia de Sant Joan Despí; es creu que aquesta notícia també hi fa referència. L'any 1972 la casa és ocupada per la comunitat religiosa de la Salle i en la actualitat està en estat deplorable d'abandonament.







Cal Jaume Bo o Casa dels Perdals










La Masia de Can Barça



*************************